La directora de l’Agència Catalana del Consum (ACC), Beth Abad, ha presentat avui la “Guia per a famílies de persones afectades per un TCA”, elaborada per experts i professionals de la salut. Amb la presentació d’aquesta guia, i després de vuit anys, l’ACC passa el relleu a l’Agència de Salut Pública de Catalunya en el lideratge de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA
13/02/2020
http://consum.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Guia-families-TCA-00001
La Guia per a famílies de persones afectades per un trastorn de la conducta alimentària (TCA), presentada aquest matí per la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, vol ser una eina interactiva i didàctica d’acompanyament i coneixement, que ajudi els familiars de malalts d’anorèxia, bulímia o altres tipus de trastorns a identificar la patologia i els proporcioni pautes sobre com actuar per donar suport i cuidar la persona malalta.
Aquesta guia és fruit dels treballs monogràfics Anorèxia i Família que ha estat duent a terme la Taula de Diàleg des de 2017. El document ha estat elaborat de forma desinteressada per 16 experts i professionals de la salut —entre psicòlegs, psiquiatres i infermers—, i recull d’una manera senzilla, sistemàtica i útil els resultats dels estudis realitzats en el marc de la Taula, així com el seu coneixement professional.
La presentació ha comptat amb la presència de la directora de l’Agència Catalana del Consum (ACC), Beth Abad, i de la sotsdirectora general de Promoció de la Salut, Carme Cabezas, i ha anat a càrrec del doctor en psicologia i coordinador de la Unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu, Eduard Serrano; la psicóloga clínica i directora de la Fundació Fita, Raquel Linares; la psicóloga clínica en la Unitat de Subaguts de TCA-Numáncia del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Marta Curet; i la psiquiatra i coordinadora de la Unitat de TCA en nens i adolescents del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona, Teia Plana.
Contingut de la Guia: psico-educació del TCA, suport social i eines d’actuació
El contingut de la guia s’estructura en tres eixos: la psico-educació del trastorn de la conducta alimentària, el suport social i les eines per a les famílies i les persones de suport.
En la primera part, Psico-educació dels trastorns de la conducta alimentària, s’introdueix què són els trastorns de la conducta alimentària i quins tipus hi ha (els trastorns principals, si n’hi ha de més i menys greus, si es pot passar d’un trastorn a un altre, etc.), les causes (la multicausalitat, els perfils de risc, les situacions d’estrès o el seguiment de dietes com a detonants, el sentiment erroni de culpa dels pares, el risc per a fills o germans de malalts…).
També dins aquest epígraf, la guia n’explica les manifestacions clíniques (d’una banda, les manifestacions físiques i les complicacions en què pot derivar, i d’una altra les manifestacions psicològiques, amb els canvis d’humor, la normalitat aparent i l’aïllament), el tractament (la necessitat de prendre consciència de la malaltia com a primer pas; el tipus de tractaments dels TCA, com l’ambulatori, l’ingrés o l’hospital de dia; les pautes que cal seguir i l’equip mèdic multidisciplinar), el pronòstic (grau de recuperació, les recaigudes i com es considera que un malalt està recuperat) i la relació dels TCA amb altres malalties (malalties psiquiàtriques, diabetis, obesitat i celiaquia).
En la segona part, la Guia se centra en el Suport social. Analitza de manera detallada el rol del pares (com gestionar els sentiments de culpa, les renúncies per fer de cuidadors i els dubtes sobre quin paper han de jugar en el tractament), dels germans (si han de conèixer què li passa al malalt, quin ha de ser el seu rol i com els pot afectar), de la parella (què pot fer si la persona malalta no vol ajuda i com s’ha d’actuar) i dels amics (què han de fer i què no quan coneixen l’existència del trastorn i quin paper han de tenir durant el tractament).
Finalment, a la part dedicada a les Eines per a les Famílies i les Persones de Suport, la Guia explica què s’ha de fer i que no davant d’un TCA a casa, dona claus per diferenciar la persona del trastorn (quan parla i actua el trastorn i quan ho fa la persona) i proposa un seguit d’escenaris concrets a tall d’exemple amb les respostes corresponents.
La guia està pensada per ser una eina d’accés fàcil, disponible en línia, en un format responsiu i amb possibilitat de navegació. El llenguatge és molt planer i entenedor i inclou les il·lustracions creades per un dels autors, el coordinador de la UTCA de Bellvitge i professor de la UAB, Fernando Fernández-Aranda.
Resultats principals de la Taula de Diàleg de Prevenció dels TCA
Amb la presentació d’aquesta guia, i després de vuit anys, l’ACC passa el relleu a l’Agència de Salut Pública de Catalunya en el lideratge de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA. Creada i liderada per l’ACC des del 2012, la Taula de Diàleg és una plataforma que treballa de manera multidisciplinar com un altaveu de sensibilització social sobre la prevenció i la recuperació dels trastorns alimentaris. Està integrada per representants dels diferents departaments de la Generalitat, del sector empresarial, de fundacions privades de promoció de la salut, del món universitari, i societats científiques i acadèmiques.
La seva metodologia d’actuació és per temes monogràfics, i des de la seva creació ha treballat en les temàtiques d’Anorèxia i Publicitat (2012-2014), Anorèxia i Internet (2015-2016) i Anorèxia i Família (2017-2020).
Entre les principals fites assolides, dins el monogràfic Anorèxia i Publicitat, destaca l’elaboració d’un Decàleg de bones pràctiques per fomentar la imatge corporal sana entre els mitjans de comunicació i els professionals de la publicitat, amb la voluntat de generar un debat sobre el tractament de la imatge corporal que es fa en el món publicitari i de la comunicació. En el marc del monogràfic Anorèxia i Internet, es va elaborar un estudi pioner sobre Trastorns alimentaris i hàbits de cerca a internet, que va posar de manifest el paper negatiu que juguen Internet i les xarxes socials en la recuperació dels malalts, amb dades tant reveladores com que el 60% dels pacients d’anorèxia i bulímia busquen en la seva primera cerca a internet continguts “no saludables”.
Així mateix, dins el monogràfic Anorèxia i Família, la Taula va presentar un altre estudi pioner elaborat a partir d’una enquesta a familiars de malalts amb trastorns alimentaris per estudiar el rol de la família cuidadora, que va comptar amb la col·laboració de 13 hospitals públics i centres de tractament privats d’arreu de Catalunya.
La Taula de Diàleg també ha dut a terme diverses campanyes de sensibilització. Al 2013, sota el lema ‘De nosaltres depèn la salut dels nostres fills i filles’ va impulsar una campanya de prevenció amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de fomentar hàbits alimentaris saludables i l’acceptació de la imatge corporal en nens i adolescents; al 2014 la campanya ‘L’anorèxia no és culpa de ningú’, per conscienciar sobre la necessitat de demanar ajuda professional quan se sospita de la presència d’un trastorn de la conducta alimentària; i al 2018 la campanya ‘Implica’t: ingredients per un creixement saludable i feliç’, per donar a conèixer la tasca de recerca realitzada per la Taula en aquest àmbit i aconseguir la implicació de les famílies, els professionals i la societat en general.
A banda d’aquestes actuacions, el Departament d’Empresa i Coneixement, del que depèn l’ACC, va impulsar una modificació legislativa del Codi de Consum per tal de poder sancionar l’apologia de l’anorèxia i la bulímia a Internet, en resposta a la demanda plantejada per la Taula de Diàleg. Des de l’entrada en vigor d’aquesta normativa pionera a Europa, al març de 2019, i gràcies a la col·laboració amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), l’ACC ha multat amb 85.000 euros una empresa per oferir allotjament a un bloc d’internet des del qual es difonen missatges que inciten a dur a terme pràctiques pro-anorèxia i pro-bulímia, i per no haver atès els requeriments de la Generalitat perquè retirés els continguts publicats. Actualment, hi ha vuit expedients sancionadors més en tràmit pel mateix motiu.