El Tribunal Suprem atura els desnonaments amb menys de 12 quotes impagades

Notícia extreta i consultada dilluns 23 de setembre de 2019 a les 15:05h

http://consum.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Suprem-desnonaments

Després que, el passat mes de juliol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) declarés abusives les clàusules de venciment anticipat de les hipoteques, s’obria la porta a substituir-les per l’article 693 de la Llei d’enjudiciament civil, que permetria el desnonament en cas d’haver-hi tres mensualitats impagades.

Per contra, el Tribunal Suprem ha emès una sentència en la qual estableix que la normativa a aplicar en cas d’impagament del crèdit hipotecari és la Llei 5/2019 sobre el crèdit immobiliari, més beneficiosa pel consumidor. Per tant, només es podrà iniciar el procediment de desnonament en els casos següents:

  1. Durant la primera meitat de la durada del préstec, quan hi hagi un impagament de 12 quotes o el 3% de l’import del préstec.
  2. Durant la segona meitat de la durada del préstec, quan les quotes impagades siguin 15 o el 7 % de l’import total.

A més, l’entitat bancària haurà de reclamar el deute fefaentment –és a dir, de manera que en quedi constància– i donar un termini d’un mes al prestatari per pagar, avisant-lo que si no ho fa, reclamarà l’import total del préstec.

A banda d’això, la sentència del Suprem també estipula que tots els casos de desnonaments per hipoteques firmades abans i després de l’entrada en vigor de la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, han de ser arxivats sense més tràmits, excepte que es compleixin els requisits esmentats (12 o 15 quotes impagades, segons el cas).

El Suprem recorda, però, que això no impedeix que les entitats bancàries puguin presentar una nova execució hipotecària basant-se en la llei del 2019, és a dir, amb l’impagament de 12 quotes.

L’advocat general de la UE qüestiona l’IRPH

D’altra banda, l’advocat general de la Unió Europea ha emès un informe en què atribueix als jutges espanyols la potestat de determinar si les hipoteques referenciades a l’IRPH –l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris, que serveix per referenciar préstecs variables per a l’adquisició d’habitatge– es van comercialitzar de forma transparent o no.

Tanmateix, aquesta decisió no és vinculant, així que caldrà esperar la sentència del TJUE, en els propers mesos, que determinarà si  les hipoteques referenciades a l’IRPH poden considerar-se abusives per manca de transparència en la seva comercialització.