Un cop més, els alumnes que fem italià a la Cooperativa 70 hem anat a Itàlia. Si el primer any vam ser a Pàdua, Venècia i Verona, i el segon a Florència i Siena, aquest hem visitat Ferrara, Bolonya i Ravenna. El viatge ens ha aportat un munt d’experiències viscudes en tots els àmbits i ens ha permès assolir el principal objectiu: practicar la llengua i amarar-nos de la història, la cultura, l’art i la bellesa de les tres ciutats. Aquí us deixem una petita crònica del viatge.
Dilluns, 26 de març del 2018: sortim de Barcelona, amb el nostre professor, Jeroni Miguel. Som dotze entusiastes de la cultura italiana. Hem quedat a l’àmplia entrada de l’aeroport, a la T1. Estem inquiets i expectants fins que arriben els últims i… a embarcar! El vol a Bolonya dura una hora aproximadament; no hi ha hagut turbulències ni marejos. Ens fa bon temps.
Un autobús ens porta de Bolonya a Ferrara on estarem allotjats. En el trajecte ens acompanya un sol que, en un reflex misteriós, en semblen dos, de sols. El color taronja amb rajos daurats contrasta amb el verd de la planúria. Només, de tant en tant, les petites esglésies apunten esveltes al cel clar.
Arribem a l’Hotel Ferrara, situat davant mateix del Castell Estense. Es tracta d’un castell majestuós molt ben conservat. Està envoltat d’un fossat amb aigua i de carrers empedrats. En un breu passeig fem cap a una pizzeria, on ens acullen. És el primer tast de pasta. Hummm… que bona que és!
Dimarts, 27 de març de 2018: assaborim el repòs de la nit i de l’esmorzar deliciós que ens ofereixen al menjador de l’hotel. Un espai decorat amb bon gust i es crea, allà mateix, aquell caliu on la mortadel·la i el cappuccino t’atrapen en el sabor.
Comencem la visita de Ferrera pel Castell Estense. Sempre en italià, el Jeroni ens explica el seu origen, qui eren els protagonistes, la saga de la família Estense… i voltem entre les seves pedres. Dins el castell, des de la torre, gaudim de les vistes de Ferrara. Predominen les teulades de color marró fosc i alguna construcció religiosa.
En acostem fins a la Catedral de Sant Jordi. No podem veure la façana, que és molt bonica, perquè l’estan restaurant. Com a fet curiós, el nostre professor ens descobreix que els orígens del personatge de Sant Jordi es troben en un llibre escrit al segle XIII, la Llegenda àurea, per un monjo italià, Giacopo da Varazze, o da Voràgine: és una obra plena de literatura i de fantasia que responia a les necessitats dels creients d’aquell temps. Tot seguit, anem al Palazzo dei Diamanti, on fan una exposició de pintura sobre l’Art i la psique, entre Previati y Boccioni. Quedem bocabadats per la qualitat de les obres i pel fil argumental de l’exposició, que ens endinsa al pensament del mil vuit-cents, i els models pictòrics mostren dimensions humanes mai pintades fins aleshores. Impressiona veure alguns quadres com El pecat,de Franz Von Stuck.
La Carla i el Roberto, dos amics lletrats del Jeroni, que viuen a Pàdua, han vingut a fer-nos una visita i ens acompanyaran fins al vespre. Amb ells aprofitarem per parlar, encara més, italià i gaudirem de la seva càlida companyia. En un curt passeig ens condueixen fins a un xiringuito de carrer on fan un plat típic de Ferrara: la piadina, amb un munt d’ingredients per triar. Després, asseguts en una terrassa, fem els cafès expressos i els cappuccini, mentre la Carla amenitza l’estona amb dites populars italianes; ens fem un fart de riure i continuem amb la pràctica de l’italià.
Continuem el passeig per la Ferrara Hebrea. Ens endinsem en la ciutat medieval, quan el riu Po vorejava la ciutat i les mercaderies passaven de les naus a les cases, i d’aquestes al mercat: ens deixem captivar per la via delle volte; passem per sota els arcs, i les explicacions de la Carla ens fan imaginar com vivien els jueus espanyols que es van instal·lar en aquesta contrada, després de l’expulsió dels Reis Catòlics, el 1492, i que ara es coneix com il ghetto.
El Roberto, de la seva banda, fa esment de la planificació urbanística, herència dels antics romans, a diferència del caos de la ciutat medieval. Després de caminar un xic, arribem a la Palazzina di Marfisa, la casa d’estiueig al camp de la família Este, al segle XV, i que encara conserva el mobiliari i els objectes originals. A continuació, un dels millors moments del dia: un prosecco fresquet, amb bombolletes! Seguim amb un lleuger passeig per Ferrara i el tast d’un altre apetitós plat de pasta.
Dimecres, 28 de març de 2018. Visitem la ciutat de Bolonya, la docta, la roja i la grassa: la ciutat docta, per la universitat; la roja, pel color dels edificis, i la grassa, per l’excel·lència gastronòmica. També és plena de porxos sota els quals pots caminar uns 40 km, i si plou, no et mulles! Aquí se t’encomanen les ganes de saber més sobre la ciutat, l’arquitectura i la història, sobre els partisans, la influència napoleònica… Arribem a la Plaça Major i ensopeguem amb l’escultura de Neptú; xoquen tant els motius com la postura dels elements.
Entrem a la Basílica de Sant Petroni, de grans dimensions. Espectacular és la capella situada en una de les naus laterals, entrant-hi a l’esquerra, on frescos medievals mostren escenes impressionats, com l’ofrena dels reis mags o la reproducció de l’infern. Un xic més tard, arribem a l’Archiginnasio, la facultat de medicina a l’Edat Mitjana. Crida l’atenció una sala on es pot veure la taula que servia per fer les disseccions dels cadàvers amb fins pedagògics; aquí ens van explicar com es duia a terme aquesta mena de ritual i el protocol per aconseguir els cadàvers. Compte amb els malsons!
Dinem a la plaça de Santo Stefano, un indret especial per la seva bellesa i per l’ambient en aquelles hores. Ens observen, amb la seva pàtina del temps, un preciós conjunt d’esglésies paleocristianes. Fem un bon cafè, ben tranquils i mantenim converses dispars, totes, això sí, en italià. Visitem l’església que dóna nom a la plaça, un lloc on destaquen les formes geomètriques; la pedra, els maons, la distribució dels patis… tot forma un lloc suggerent que ens fa viatjar al segle V. Continuem la nostra ruta i els joves del grup s’atreveixen amb la Torre degli Asinelli, pujant-hi fins dalt de tot: poca broma, 96 metres d’alçada i cinc-cents graons! Mentrestant, els altres fem un gir per la zona universitària. Al cap d’una estona, tots a corre-cuita per agafar el tren! Es fa fosc. Al vagó, algú canta Bruscia la terra, altres xerren i n’hi ha que aprofiten per fer una becaina.
Dijous, 29 de març de 2018. Descoberta de Ravenna. Al tren escoltem la cançó Bella, ciao, ciao, de Milva. Passejada fins al Mausoleu de Gala Placídia, declarat Patrimoni de la Humanitat. Conserva uns mosaics adossats a les parets i la cúpula, amb motius de la simbologia cristiana, temes vegetals i figuratius… un cel estrellat custodiat d’angelets; el pastor i el ramat d’ovelles, el plat i els coloms. Colors intensos de blau, daurat i blanc.
Hem de dinar aviat perquè el Jeroni té concertada una visita a la Biblioteca Classense. No és fàcil trobar un lloc per 12 persones que ens agradi i vagin ràpids. Imagineu una estampa de la Itàlia dels seixanta amb una Sra. vestida d’època i la seva bicicleta acompanyant-nos fins a un restaurant de barri… Oh! Mamma mia! Que divertit i quin àpat tan bo! A l’ hora programada estem a la biblioteca. Un lloc ple de claustres, de pedra vella, de joves estudiants i de l’encant de la saviesa. La sala on dormen llibres antics està custodiada per una bola del món i una esfera astrològica, les dues de grans dimensions. Quasi no respirem.
Acabem, després d’un trajecte en bus, a Sant Apollinare in Classe. Es tracta d’una basílica del segle VI d.C. Els mosaics mostren un ramat d’ovelles (algú considerava que cavalls) amb un Crist a sobre d’una gran creu en un cercle daurat i estrellat. Altra vegada els fantàstics colors: verd, grana, daurat, blau i blanc. I a fora, un búfals pasturant. És la darrera nit i quan arribem a Ferrara gairebé tot està tancat. El darrer plat de pasta, el tiramisú, que no podia faltar, i, més tard, el gelat.
Divendres, 30 de març de 2018. Matí lliure per visitar el mercat i la llibreria. Alguns aprofitem per comprar llibres: títols clàssics com Marcovaldo, d’Italo Calvino; un poemari d’Alda Merini, Piumini, Barico… DVD’s. D’altres, es fan amb regals de disseny i delícies gastronòmiques com la mortadel·la, la coppia (un pa típic que s’assembla als nostres bastons) i la colomba (unes postres típiques de Pasqua).
Aeroport. Per la finestra de l’avió, un trosset d’Itàlia que es veu cada vegada més petita, i quan arribem, ja tard… una lluna plena ens acompanya a casa.