Per segon any consecutiu, un grup d’alumnes dels cursos d’italià que es fan a la Cooperativa 70 hem anat a Itàlia, acompanyats pel nostre professor, el Jeroni Miguel. En aquesta ocasió, hem visitat les ciutats de Florència i de Siena. Continuant amb l’objectiu de l’any passat, la finalitat ha estat practicar la llengua que estudiem, conèixer aquestes dues ciutats emblemàtiques, molt riques en tresors artístics, saber més de la seva història i de la seva cultura i, per descomptat, gaudir dels petits plaers culinaris. Han estat cinc dies: pocs, evidentment, si es vol veure tot, però suficients per amarar-nos de l’encís i de la màgia d’aquestes dues ciutats.
Florència és molt rica en propostes de tota mena, si bé en destaquen les de caire artístic. Hem visitat, entre d’altres llocs, la Galeria dels Ufizzi, el Palazzo Vecchio, les Capelles Medicees, Santa Maria Novella, i l’Acadèmia, on ens vam quedar bocabadats davant de la meravella del David, l’escultura feta per Michelangelo. Sempre caminant, caminant, que és com millor es coneixen de debò les ciutats, hem pujat a San Miniato al Monte i alguns han arribat al Piazzale Michelangelo, lloc molt bonic i des d’on es gaudeix d’una panoràmica extraordinària de la ciutat. Tot caminant, caminant, ens hem perdut pel Mercat Central, on hem pogut tastar part dels innombrables plats de la cuina italiana que s’hi preparen, i també pel Mercat del Porcellino, on hem contemplat tot tipus de productes artesanals, especialment els de pell. Hem fet la visita obligada al Ponte Vecchio, sobre el riu Arno, un pont únic al món, especialment suggeridor de nit. Cada dia passàvem davant de la catedral de Florència, il Duomo, i ens quedàvem admirats per la grandiositat de la cúpula dissenyada pel Bruneleschi i de la majestuosa torre del Giotto, coneguda como il Campanile. Un matí, vam agafar l’autobús per anar a Fièsole, un poblet a prop de Florència, fundat pels etruscs i, després, de domini romà. La passejada va ser molt agradable: entre jardins mil·lenaris, vam seure a les graderies del teatre romà i vam contemplar les restes d’un temple; a prop es podia encara veure part de la muralla antiga. Abans, però, de començar el nostre recorregut, van fer un bon esmorzar en una petita cafeteria: entrepans (els coneguts panini) amb productes italians, pastes diverses i, per damunt de tot, la nostra vitamina de cada dia, il cappuccino.
Vam dedicar un dia a visitar Siena, una ciutat plena d’història, d’encant i de colors. Va ser un plaer passejar pels seus carrers empinats i gaudir de contínues sorpreses arquitectòniques, algunes de sabor popular. La gent va ser molt amable i en tot moment ens vam sentir molt ben acollits. Van passar una llarga estona a la Piazza del Campo, un lloc emblemàtic per molts aspectes; el més conegut, perquè acull cada estiu la famosa cursa de cavalls coneguda com a Il Palio. Aquí, el nostre professor ―guia i ànima del grup, cal dir-ho― ens va fer una explicació dels orígens de Siena, de la història de la plaça, de com va néixer la festa del Palio i com se celebrava cada any aquest esdeveniment, i del curiós nom que rep la monumental torre (fa 106 metres d’alçada) que hi ha a un costat: la Torre del Mangia. Entre d’altres llocs, van anar a veure il Duomo, la catedral, un edifici tot fet de marbre, que sorprèn el visitant i el deixa admirat
tant per la seva bellesa externa com per la interna. En definitiva, vam marxar de Siena contents i molt satisfets de les coses tan boniques que havíem vist.
Com acabem de dir, la gent ha estat molt amable. Els qui ens sentien parlar en italià, fins i tot entre nosaltres mateixos, es quedaven agradablement sorpresos i es mostraven molt curiosos en saber que l’objectiu primordial del nostre viatge era practicar la llengua. També el nostre professor ―tot s’ha de dir― estava molt cofoi de veure com ens expressàvem en italià i de comprovar, en definitiva, que fèiem bé els deures. En resum, el viatge ha estat una experiència molt agradable. Difícilment podrem oblidar els moments tan especials que hem viscut; tampoc, la satisfacció d’haver trepitjat el carrers que un dia van ser recorreguts per insignes personatges històrics. Ara ja estem delerosos pensant on anirem el proper curs. Serà, en qualsevol cas, un nou motiu per sentir-nos encara una mica més italians, en l’expressió i en el cor. Arrivederci!